Infantar una estrella

I així parlà Zaratustra a la gent:

"Ha arribat el temps en que l'home fixi la seva meta. Ha arribat el temps en que l'home planti la llavor de la seva esperança més alta. (...)

Ai!, s'acosta el temps en què l'home no infantarà cap estrella. Ai! S'acosta el temps de l'home més menyspreable, el temps d'aquell que ja no es pot menysprear a si mateix.

Mireu! Jo mostro l'últim home.

- Què és 'amor'? Què és 'creació'? Què és 'nostàlgia'? Què és 'estrella'?- Així pregunta l'últim home i fa l'ullet.

Llavors la terra s'ha tornat petita i sobre ella fa saltirons l'últim home, aquell que tot ho empetiteix. El seu llinatge és inexterminable, com ho és el del poll; l'últim home és aquell que viu més temps.

- Hem inventat la felicitat- diuen els últims homes i fan l'ullet"

Nietzsche. Així parla Zaratustra (Pròleg, 5)

Infanta una estrella qui, prefigurant el superhome, assumeix el caràcter heroic de la existència humana, estableix valors autèntics i fidels a la terra, aspira a ser més, esdevé un esperit lliure. I tu, ets capaç d'infantar una estrella?