Paraules

Vaig començar aquest espai pensant que no volia caure en la tentació de fer dedicacions o comentaris inútils a peus de fotografies.
Alguns podrien dir-me que m'estic saltant aquestes normes, però jo no ho veig així. Certament és una dedicació, però és especial i com a tal, passa per davant de la resta.
D'aquesta manera una mica peculiar et faig el meu petit regal, res en comparació al que et mereixeries.

Podríem dir que va començar l'any passat, aquesta relació... amor-odi, i aquest any ha continuat. L'any vinent anem a la Universitat, jo possiblement a Barcelona, no obstant, només desitjo que això no sigui un impediment per continuar al teu costat.
Un dia et vaig dir "you've got a friend" i ho torno a dir i ho dic ben alt i ben fort, perquè em sentis. Vull, com diu el nostre amic, que quan estiguis trista em cridis perquè així jo pugui venir, però per favor, crida (al menys el meu nom) perquè si no ho fas, encara que estiguis trista potser jo no ho sabré i potser, no estaré al teu costat quan hi hauria d'estar. Però, tampoc t'oblidis de cridar-me quan estiguis contenta, perquè aleshores també hi vull ser, al teu costat. I si tampoc em crides tampoc ho sabré. Per això, recorda a cridar-me. Perquè estic en algun racó d'aquest món, disposada a passar una estona de riures amb tu, però també estones de tristesa, o de xerrar. Seré pesada segurament, però si t'ho dic no és perquè sigui cotilla (potser una mica sí, però no en aquest cas) i vulgui saber-ho (prefereixo xerrar de l'univers hoho) sinó perquè penso, i potser m'equivoco, que certes coses s'han d'explicar perquè quan en un pot s'hi comença a posar un líquid, al principi no passa res, però al final no n'hi cap més i cau... o si està massa tapat,l'envàs pot rebentar. No hi ha pressa, perquè el més important és viure en el present, que això és el que conta, per això el passat es queda enrera, que això és el que li pertoca.

Aprofito per dir-te, suposo que ho saps de sobres, que abans que... tots sabem qui...et prefereixo a tu 1/0 vegades (quina xorrada, però mira era per fer-li també un petit detall). Em posaria a dir-te totes les raons però penso que no val la pena, perquè les has de tenir més que clares. Però a part, total té una noia guapa, rica, perquè pel que s'ha pogut veure encara que guanyis a sabes más que un niño de primaria, no hi ha res a fer i que té LA SEVA EDAT.

Ara rellegint-ho em sento bastant ridícula i "cursi" però si aquestes són les paraules que han escrit els meus dits, deu ser que aquestes són les paraules que sento.
Passa un bon nadal, sigues feliç i continua somrient, perquè sempre sempre, encara que a vegades costi i sigui difícil trobar-ho, sempre hi ha un motiu per somriure.