Qui sóc?

Ja s'acosta el Nadal i com cada any, i ja per últim cop, m'encarreguen escriure poemes de Nadal per entrar al Certàmen Literari.
Des de ben petita he participat a cada convocatòria d'aquest concurs literari i l'any passat, increïblement, la meva poesia va ser seleccionada per incloure's en la postal de Nadal del Montessori-Palau.

Ara, època en la que m'estic plantejant la última poesia que escriuré pel Montessori, no puc evitar que em vingui el record d'aquells versos...

La meva feina és ancestral,
dono regals, emoció i sorpreses,
taules ben parades i adornades.
Sóc immortal.

Reparteixo amor,
pau, felicitat i amistat.
Perquè brilli el teu somriure,
busco el més bell record.

Els infants em tenen més ben considerat,
però estic al fons del teu cor.
Busca'm, creu amb mi
i la màgia no haurà acabat.

Creo aquella sensació especial,
pots notar-ho en l'ambient
i en els ulls de la gent.
Sóc, l'esperit de Nadal.

Cristina Pons.