Agraïments "Els meus estimats amics els primats"

Després d'un any de feina, finalment he acabat del tot amb el treball de recerca, desvinculant-me així dels "meus monos". Per això, m'agradaria reproduir els agraïments que figuren al treball per tornar a donar les gràcies a tots aquells qui m'han ajudat o fet costat al llarg de tot aquest temps.

"D’entrada m’agradaria donar les gràcies a la Diana Batet, ex-alumna del Montessori-Palau, que en els principis del meu treball em va recolzar i em va aconsellar. De la mateixa manera que la seva tutora, la Francesca Joly.

També volia donar les gràcies a en Miquel Llorente, professor del curs de la Fundació Mona, per la seva ajuda i en especial per la seva atenció i implicació. Però també, per totes les facilitats que m’ha posat per poder anar a fer les observacions a la Fundació Mona.

De la mateixa manera, vull donar les gràcies a en Xevi Peypoch, professor de recerca del Zoo de Barcelona, amb qui hem anat fent un seguiment de la part pràctica del meu treball cada dimecres de Juliol i Agost. Sense la seva ajuda i la seva implicació, la part pràctica m’hagués resultat molt més difícil i segurament no hagués obtingut els mateixos resultats sense ell.

Voldria també agrair a en Carles Rostan, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Girona, totes les seves recomanacions i la informació prestada, així com cada consell i correcció que m’ha donat i les hores que hem compartit.

M’agradaria fer un especial agraïment als meus pares. Sens dubte, realitzar aquest treball no hagués estat possible sense la seva ajuda i col·laboració. Gràcies a ells he pogut fer els cursos al Zoo i a la Fundació Mona. Però també vull destacar la seva paciència al llarg d’aquests mesos per escoltar-me i compartir amb mi les meves inquietuds i les meves il·lusions respecte aquest treball.

De la mateixa manera, vull agrair a la meva amiga, Irene Sánchez les llargues hores d’observació compartides al Zoo. També agrair al meu amic, Jordi Batiste la seva ajuda en els temes informàtics i en la elaboració d’algunes gràfiques.
M’agradaria agrair també a la meva amiga, Núria Pallàs el seu suport. De la mateixa manera, agrair a la Lucía Asensi, la meva secretària de la fase autonòmica i nacional del MEP (Modelo de Parlamento Europeo) i bona amiga, qui em va fer creure que per uns mesos, era “la noia dels goril·les”.

Per últim, volia donar les gràcies a la Mònica Santos, la meva tutora del treball, per tots aquests mesos de dedicació. Amb la seva ajuda el treball va començar a agafar forma en els seus inicis i m’ha ajudat i aconsellat al llarg de tot aquest temps per poder arribar a obtenir el millor resultat possible. Sens dubte el resultat final no hauria sigut el mateix sense la seva ajuda."

Ara que ja ho he acabat i entregat m'agradaria destacar els "meus goril·les", animals a qui he agafat molt d'afecte per haver compartit amb mi aquest estiu, segurament, sense que en fossin conscients. I per últim aprofitar per agraïr a en Marley la seva paciència, ja que és qui més vegades m'ha escoltat la presentació oral.
Per tot això, un cop més: GRÀCIES!
M'agradaria acabar amb "la frase" i és que cada vegada que crec comprendre el comportament dels goril·les, fan alguna cosa que m'agafa totalment per sorpresa.