El vigilant en el camp de sègol

- Saps aquella cançó "Si un cos agafa un cos quan ve pel camp de sègol"? M'agradaria...
- És "Si un cos troba un cos que ve pel camp de sègol"!- va dir la Phoebe-. És un poema. D'en Robert Burns.
- Ja ho sé, que és un poema d'en Robert Burns.
Però tenia raó. És "Si un cos troba un cos quan ve pel camp de sègol". Però llavors jo no ho sabia.
- Em pensava que era "Si un cos agafa un cos"- vaig dir-. És igual, m'imagino tot ple de nanos petits jugant a alguna cosa en un camp de sègol enorme i d'això. Milers de nanos petits, i no ha ningú- ningú gran, vull dir-, només jo. I m'estic just a la vora d'un precipici altíssim. El que haig de fer és agafar tothom que estigui a punt de caure pel precipici... vull dir que si algú corre i no mira cap on va, haig de sortir d'algun lloc i agafar-lo. No faria res més en tot el dia. Seria el vigilant en el camp de sègol. Ja sé que és una bogeria, però és l'única cosa que m'agradaria ser de debò. Ja sé que és una bogeria.

El vigilant en el camp de sègol. J.D.Salinger.